Avui volem compartir la reflexió de l’escriptora mexicana Cristina Rivera Garza que diu que “el llenguatge romàntic i la violència van de la mà”. Aquesta premissa porta a l’escriptora a preguntar-se el següent: Per què la impunitat és més gran quan es tracta de feminicidis? Perquè hi ha certa manera d’explicar els feminicidis, que és la narrativa del crim passional i que serveix per a culpabilitzar les víctimes i exonerar els perpetradors.
La narrativa comença sempre amb frases de l’estil: “En quines històries estaria ficada…”, o “Havia begut massa i anava borratxa…”, o bé “No m’estranya, de la manera que anava vestida…”. S’acaba culpabilitzant la víctima de l’agressió o la violació, i fins i tot en el cas extrem, del seu propi assassinat. El més greu en el cas dels feminicidis és que la violència va lligada amb el llenguatge de l’amor romàntic.
Al fet de no saber distingir on comença l’un i on acaba l’altre, s’afegeix per una banda la indiferència social i, per l’altra banda, la impunitat de l’Estat i la normalització d’una certa violència “acceptada” contra les dones.
Al final, tots aquests elements contribueixen a que els feminicidis existeixin i desgraciadament continuïn augmentant.
